Catherine Allard és la directora artística de It Dansa, un projecte pedagògic de l’Institut del Teatre on 16 ballarins alumnes, seleccionats mitjançant audició, poden completar la seva formació amb coreografies de destacats artistes i amb un programa d’actuacions en escenaris del circuit teatral. Des de la seva presentació l’any 1998, It Dansa s’ha consolidat com una important eina de formació, d’inserció laboral i de descobriment de nous talents.

L’espectacle està format per les coreografies Un ballo, de Jirí Kylián; Wad-Ras, de Montse Sánchez i Ramón Baeza, i Minus 16, d’Ohad Naharin.

Amb Un ballo, Jirí Kylián va crear per primer cop una peça amb i per als ballarins de la seva jove companyia, la NDT II. El seu títol es pot entendre en el sentit tradicional d'un esdeveniment social o com una traducció literal, però la intenció del coreògraf no és que l'espectador hi busqui un contingut més profund o simbòlic. Kylián descriu la seva coreografia com el fet de "ballar una música, res més". La considera un exercici de musicalitat i sensibilitat entre una parella home-dona. És una coproducció de l'Institut del Teatre i la Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona.

Wad Ras és el nom de la presó de dones de Barcelona; una imatge real i irreconeixible, una microsocietat on els sons del flamenc hi són presents. Parlem de la frustració, de la manca de llibertat, de la repressió, la por i la solitud, sense buscar un realisme narratiu sinó evocant situacions universals extrapolables a qualsevol realitat. Wad Ras és un gemec, una increpació a la por, la injustícia i la desesperança. El juliol de 1996 Wad Ras va obtenir el primer premi del V Certamen de Coreografía de Danza Española y Flamenco de Madrid. Des de llavors, aquesta peça s’ha presentat a nombrosos festivals a Espanya, França, Bèlgica, Alemanya, Escòcia, Gal—·les, Anglaterra, Itàlia i Filipines.

Creada pel coreògraf israelià Ohad Naharin, Minus 16 recorre músiques que passen pel txa-txa-txa, el mambo o cançons populars d’Israel; temes que ens resulten familiars i agradables. La peça transcorre ràpidament per diversos estats d’ànim: de l’alegria a l’abatiment, de la intimitat a la diversió en grup... Es produeix així una fusió entre ballarí i espectador, fent que la coreografia esdevingui especialment propera i única cada vegada que s’interpreta.

Direcció artística: Catherine Allard
Intèrprets: Clàudia Bosch, Wilson Baptista, Jesús Benzal, Patrick Cabrera, Jacob Gómez, Marina Fullana, Ole Kristian, Reginald Lefebvre, Guido Lucas, Laura Lliteras, Maria Maestre, Rina Murakami, Anna Ramírez, Rosa Schipperij, Blanca Tolsà, Valerio Vacca i Marcel Casablanca
Repetidores: Guillermina Coll i Mathilde van de Meerendonk
Professor de contemporani: Hervé Costa
Professors de clàssic: Salvador Masclans, Patsy Kuppe Mat, Alicia Pérez Cabero, Jeanne Solan, Shani Garfinkel i Urtzi Aranburu
Professor d’interpretació: Jordi Fàbrega
Vestuari: Sorne Blasi
Pianistes: Nelsa Baró i Carlos Silva
Producció: Institut del Teatre